We use cookies to personalise content and ads, to provide social media features and to analyse our traffic. Read more…
Friday
23
MAR

La tribu

20:00
23:00

Get Directions

Category
#var:page_name# cover

"La tribu"
Dv. 23 20:00 - 22:00
Ds. 24 20:00 - 22:00
Dg. 25 19:30 - 21:30
Dl. 26 20:00 (dia de l'espectador)
Dt. 27 Tancat
Dc. 28 19:30 - 21:30 (dimecres de cine)

Virginia, una vocacional 'streetdancer' que treballa com a dona de la neteja, es retroba amb Fidel, el seu fill, a qui va donar en adopció fa anys. Fidel no està passant un bon moment: és un executiu que ho ha perdut absolutament tot: la feina, la seva casa, els diners, fins i tot la memòria.

Gràcies a "Las Mamis" un extravagant grup de ball format per companyes de Virgínia en el qual gaudeix del seu temps lliure, mare i fill, al costat del grup de 'streetdance' que amb els seus balls els alegren la vida, descobriran que, tot i venir de mons molt diferents, tots dos porten el ritme a la sang.

Per parlar de “La tribu” cal referir-se sens dubte al seu director, Fernando Colomo, que als seus 72 anys segueix en plena forma i s'ha anat adaptant al llarg de la seva carrera, sense perdre gens de la seva personalitat. És història del cinema espanyol que ha passat per tots els gèneres, des dels seus inicis en la comèdia amb la llunyana “Tigres de Papel”, la coneguda i exitosa “Bajarse al Moro” de la qual ja han passat 30 anys de la seva estrena o “Isla bonita”. Colomo executa un gir de 180º pel que fa a “Isla bonita”, transformant la sobrietat i serenitat en dinamisme i intensitat. Superació, autoestima, solidaritat i tendresa són els ingredients principals que amaneixen el nou film del director madrileny. El film, inspirat en la història real d'un grup de ball de la ciutat de Badalona, ha aconseguit alçar-se amb el premi de Millor pel·lícula i Millor actriu (Carmen Machi) al Festival de Cinema de Comèdia de Montecarlo.

Sense cap dubte, la gran carta de presentació de "La tribu" és el retrobament de dues de les cares més importants i més estimades del panorama nacional: Carmen Machi i Paco León, aquest cop com a mare i fill. De Paco León cal destacar no només la seva sorprenent habilitat ballant i el seu mestratge en el gènere de la comèdia, sinó també l'evolució del seu personatge, que passa de dolent a heroi o, millor vist, a antiheroi, ja que la pel·lícula no pretén presentar-nos personatges perfectes, sinó éssers humans imperfectes als que la vida els ha brindat una segona oportunitat per esmenar els seus errors. L'actor aconsegueix transmetre amb gran destresa aquest camí cap a la redempció, mostrant la cara més mesquina i més tendra de Fidel. Carmen Machi, segueix demostrant en cadascun dels seus treballs, ja sigui drama o comèdia, que és una de les actrius més en forma del panorama actual del nostre país.

Acompanyant Machi i León, un bon grup de secundaris amb Luis Bermejo (“Kiki, el amor se hace”), impagable en cada paper aquest senyor, sigui drama o comèdia, o la presència del còmic Manuel Huedo, que té maneres per brillar molt en el futur. Com a col·laboradors, Manel Fuentes en el paper de Manel Fuentes i el divertidíssim Julián López (“Perdiendo el norte”), capaç de provocar el somriure només amb la seva presència en pantalla. En el repartiment mereix destacar el paper de "Las mamis" en tot el seu conjunt, tot i que brilla molt la presència de Maribel del Pino, la professora de les Mamis en la vida real que repeteix el seu paper en la pel·lícula i que roba cada pla en el que apareix. Maribel és la veritable revelació de la pel·lícula, dóna una veritat al personatge que seria molt difícil aconseguir amb una altra actriu.

El guió d'Oristrell, García Serrano i el mateix Colomo té, com tants que han fet, la desimboltura textual, el desenvolupament desvergonyit i la ironia social suficient per a xocar de front amb l'espectador. A partir d'aquí, s'amaneix la comèdia amb unes quantes coreografies que es marquen "Las mamis" en virtut de mostrar a la pel·lícula un missatge relacionat amb el ball: el com ballar pot ajudar-te a superar moments dramàtics de la teva vida i millorar el teu estat d'ànim. Al capdavall, aquesta va ser la motivació que va empènyer a aquestes mares a pujar com a tribu urbana a l'escenari de "Got Talent". L'actuació televisiva d'aquestes dones de Badalona que es van cansar d'esperar als seus fills a la porta de l'acadèmia i es van atrevir amb el ball modern va ser, de fet, inspiració per a iniciar aquesta producció.

Amb aquesta inspiradora història com a fil conductor, el cineasta no defrauda i ens proporciona allò al que ens té acostumats i que tan bé li ha funcionat en multitud d'ocasions: un escenari molt real i uns personatges hilarants, però summament recognoscibles, amb els quals l'espectador pot empatitzar ràpidament. Una història en la qual no falta certa denúncia social però en la qual sobretot es trenquen esquemes que donem per fet. Una cosa que s'agraeix i molt en el camp de la comèdia espanyola en la qual dóna la sensació que o bé falten idees o no hi ha voluntat d'assumir riscos. Sortim per fi de la cotilla en què es va ficar amb “Ocho apellidos vascos” per abordar una nova temàtica i sortir del bucle. El director ha aconseguit aquí demostrar-nos que una comèdia pot ser molt més que això.

No té major importància trobar-li virtuts a aquesta comèdia de Fernando Colomo, sent la principal d'elles que és molt divertida. Altres serien el seu ritme trepidant, el seu contacte amb el que és popular de la nostra realitat social i el seu senzill desgavell d'argument, idees, músiques, coreografies i mescles de moments previsibles, imprevisibles, impúdics, marcians i sentimentals. La història d'embolics i situacions equivocades, té ganxo i sobretot molt sentit de l'humor. És una comèdia, encara que tingui un rerefons social, i fa riure, ja sigui per la desimboltura de la gent que ocupa la seva història, per l'afàsia del protagonista, pels seus recentment descoberts germans, o pel propi ball, la pel·lícula aconsegueix fer riure des del minut un fins al final, i a més aconsegueix emocionar en determinats moments, com quan descobrim la història personal darrere de cadascuna de les mares.

Amb un ritme lleuger que no dóna cabuda a l'avorriment, dominat per diversos girs interessants, “La tribu” utilitza elements de la nostra realitat actual, com la crisi, els vídeos virals o la música de moda, el reggaeton, per crear una història propera a l'espectador que , encara que senzilla, transmet un important i emotiu missatge: les segones oportunitats, si es presenten, han d'aprofitar-se. Però, sobretot, "La tribu" visibilitza les dones de veritat, a aquelles taxistes, policies, infermeres o dones de la neteja que, a més de lluitar en un món dominat pel gènere contrari, s'esforcen cada dia a fer la vida més fàcil i es veuen obligades a conformar-se amb la ignorància masculina constant. És una crida a gaudir de la vida per a totes aquestes dones, i un toc d'atenció per a tots aquells homes que no saben apreciar el treball diari i la dedicació de les mares del món.

"La tribu" resulta un film narrat amb gran agilitat visual, com és característic del seu director, on els moviments de càmera i el muntatge busquen passar desapercebuts però són imprescindibles a l'hora de conferir aquesta fluïdesa d'imatges tan poderosa. Una mena d'híbrid entre el Fernando Colomo jove i mordaç que maneja amb soltesa els mecanismes del gènere còmic i el fi observador d'uns personatges, una realitat i fins i tot una moda que ja pot observar amb un distanciament molt agraït. Si l'objectiu d'una pel·lícula com "La tribu" és fer-nos sentir bé, el que es diu bé amb un mateix i l'univers, encara que només sigui per uns minuts, no hi ha dubte que l'últim treball de Fernando Colomo és un èxit; un èxit bastant consistent i rotund si a més, li afegim una melodia enganxosa i la simpatia natural d'actors com Paco León i Carmen Machi.

Direcció: Fernando Colomo
Guió: Fernando Colomo, Yolanda García Serrano, Joaquín Oristrell
Intèrprets: Carmen Machi, Paco León, Luis Bermejo, Julián López, Bárbara Santa-Cruz, Manuel Huedo, Rebeca Sala, Manel Fuentes, Horacio Colomé, Jorge Asín, Marisol Aznar, Alfonso Lara, Julián Teurlais, Arlette Torres, María José Sarrate, Maite Sandoval, Artur Busquets, Maribel del Pino, Javier Perdiguero
Espanya, 2018. 90 minuts. 7 anys.
Gènere: Comèdia
Tràiler: https://youtu.be/N8JQUAgFTNs