We use cookies to personalise content and ads, to provide social media features and to analyse our traffic. Read more…
Sunday
22
APR

Tradició a l'escena contemporània

18:30
20:30

Get Directions

Category
#var:page_name# cover

Haize-*Orratz (Penell).- Metàfora en sentit doble. Primerament, pel que fa a l'adreça del discurs musical de la peça, ja que aquest s'articula a través de la successió contínua de seccions breus unides sempre en tempo canviant, com els moviments del penell. Però també quant a les relacions entre els instruments, que juguen a transmutar la seua personalitat l'un en l'altre. El resultat és una pàgina rica en contrastos de timbre, de dinàmica, d'articulació i de matisos.

Eziñeruntz (Cap a l'impossible).- Música vitalista, de gran intensitat emocional -i per això, de considerable sensualitat–, que exigeix dels intèrprets i de l'oïdora implicació i un lliurament a ella sense condicions. Ve a ser un petit concert per txistu i acordió, atés que és el principi d'oposició entre ambdues fonts qui guia aquests pentagrames. Però aquest combatiment més que resoldre's, se suspén sorpresivament en taules, en conquistar un espai nou en el qual l'arravatament ha mutat en desolació.

Lich.- Proposa la utilització de freqüències de púlsares com a base del tempo musical. Prenent com a punt de partida el període de rotació de l'estel, que s'estableix com un pols constant subjacent, l'obra desenvolupa les idees de rotació, periodicitat, acceleració i desacceleració del púlsar en relació als seus exoplanetes orbitals. Està escrita en un llenguatge microtonal, repte complicat pel txistulari. Lich és la cerca de sonoritats, que permeten obrir nous horitzons en el desenvolupament instrumental.

El juny de 1979, l'assagista i escriptor de Sueca, Joan Fuster, i a propòsit de la música de creació contemporània, parlava en un dels seus diversos escrits per a premsa de la problemàtica de programació que alguns músics "d'avantguarda" estaven experimentant al país (valencià) i de com aquesta dificultat i invisibilitat tant als programes com en els registres discogràfics del moment, feia necessària una reacció social que assumís com a seu aquest art d'avantguarda, no només des de la perspectiva de cultura general sinó com pròpia d'un poble concret ..... "Perquè la música també és cultura, i tant! I hem d'assumir-la com a "valenciana", segueixi com segueixi".

Aquest projecte es fonamenta a acostar els elements de la tradició musical popular valenciana amb la finalitat d'integrar-los en la creació musical actual. El resultat ens porta a un món semàntic i sonor en el qual els instruments tradicionals al costat dels instruments clàssics i a la música electrònica, s'entrellacen i dialoguen per oferir una reflexió i ampliació del fet sonor.

--------------------------------------------------------

Haize-Irratz (2007) I Gabriel Erkoreka (1969)

Eziñeruntz (2014) I Félix Ibarrondo (1943)

Lich* (2017) I Yolanda Campos Bergua (1973)

Identitat** (2018) I Miguel Angel Berbis (1972)

*Estrena absoluta a Ensems (coproducció amb Mostra Sonora de Sueca i Projecte Rafel Festival)
** Obra encàrrec de l’IVC

Aitor Amilibia | txistu, tamboril
José Antonio | hontoria (acordió)
Elur arrieta | percussió
Paco de Domingo, Ferran Cantó | Dolçaines �
Xavi Benedito (Xavi de Bétera) | Cant d ́estil �
Conxi Valero | Soprano�
Javier Berbis | Flauta �
Juanjo Llopico | Percussió
Miguel Ángel Berbis | control i difusió electrònica �